Les alumnes de Segon Batxillerat han gaudit aquest octubre d’unes intenses convivències a Madrid, tan emocional com físicament. 

El passat 19 d’octubre a les 8 del matí, s’aplegaven 28 alumnes de Segon i dues tutores a l’entrada de Pineda, esperant l’autocar que les portaria al lloc on passarien les seves últimes convivències. 

Després de 7 hores de trajecte, una parada i molt menjar per part d’algunes companyes, van arribar a la Fundació Telefònica. Allà s’endinsaren en l’exposició de Liam Young, que va provocar la reflexió de moltes de les alumnes. Van contemplar molts dissenys de ciutats futuristes distòpiques amb l’objectiu de remoure’t per dins, com, per exemple, una ciutat construïda sobre brossa, una ciutat sense cap tipus de privacitat ni llibertat… I també la Planet City, una ciutat construïda per a ocupar només un 0,02% del planeta, permetent així la regeneració de la natura, que podria ser una possible solució per al canvi climàtic 

En acabat, i amb un regust una mica amarg, van tenir temps lliure per passejar per la ciutat i després d’algunes dificultats per trobar l’autocar, es van dirigir cap a l’alberg. Aquests 40 minuts d’autocar van permetre un breu descans abans d’anar a sopar i instal·lar-se a les habitacions, que recordaven a un internat de pel·lícula. Les alumnes finalment van anar-se’n a dormir per a agafar forces per al dia següent. 

A les 8 del matí, ja estaven totes llevades i esmorzant al menjador, llestes per a començar el dia amb energia. Ben arreglades, la primera parada va ser el Congrés dels Diputats, on van tenir el plaer de visitar la Sala dels Passos Perduts, L’escriptori de la Constitució de 1978 i la Sala de Sessions, on es van fer fotografies com a veritables diputades. 

Després d’haver gaudir d’una mica més de temps lliure, on moltes es van decantar per visitar la Puerta del Sol o la Plaza Mayor, van dinar totes plegades un bon plat de macarrons i un de costella al Museo del Jamón. Tot seguit, van apressar-se al Museu del Prado, on tingueren el goig de contemplar en primera persona moltísimes obres que les alumnes d’Història de l’Art ja havien estat estudiant. Amb l’auricular que els hi havien donat, sentint-se espíes i una guía fantàstica que explicava tots els detalls i curiositats de les obres i els seus autors, totes es van quedar amb ganes de més, Però el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia les esperava. No sense abans comprar algún record de la visita, algunes noies van anar pel seu compte a visitar el Parque del Retiro, i d’altres, a veure el Guernica, al Reina Sofia, que amb les seves grans dimensions, va deixar a totes amb la boca oberta. 

Es van retrobar amb l’autocar per a tornar a l’alberg i sopar i dormir per a estar llestes per a l’últim dia. Es llevaren un altre cop a les 8 del matí per a esmorzar i visitar el Centre de Cuidats Paliatius Laguna, que les va acollir molt bé. Van rebre una xerrada molt interessant sobre la vida, la mort i la societat i posteriorment, visitar els avis de la Fundació per a parlar amb ells i fer-los companyia, el qual va emocionar a moltes noies.

L’última parada abans de marxar cap a casa, la van fer al Palau Real, on van presenciar, per casualitat, el canvi de guardia. Van aprofitar per dinar per Madrid, abans de tornar al autocar direcció Barcelona. 

El trajecte de tornada va estar ple tant d’emocions com de moments molt divertits, que cap d’elles oblidarà mai. Aquestes convivències van resultar una oportunitat boníssima per a unir-se com a grup classe, van ser d’allò més divertides, didàctiques i per suposat, diferents a qualsevol altra experiència que hagin tingut.